| |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
| |
Data
actual |
|
| |
Activitats
programades |
|
| |
Llistat de totes les activitats |
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
| |
Vols
rebre informació sobre les novetats |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
| |
Tal
dia com avui |
|
| |
1995 - Es dissol definitivament l'organització armada Terra Lliure.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
| |
 |
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
| |
En moviment
|
Més
notícies de:
En moviment |
|
|
|
| Manifestació "Espanya és imposició. Contra les retallades laborals, socials i nacionals... independència Països Catalans! |
« tornar |
|
|
|
| |
Data: 02/07/2010
Manifest de la convocatòria
«Donaré suport a l’Estatut que aprovi el poble de Catalunya.» Aquestes van ser les paraules de José Luis Rodríguez Zapatero el novembre del 2003 a Barcelona.
El filòsof grec Virgili narra que els habitants d’Ílion van ser advertits de no refiar-se dels enemics quan porten regals; però, tot i així, van ser derrotats per l’enginyosa trampa del Cavall de Troia. De la mateixa manera, alguns catalans i algunes catalanes van creure que l’estat espanyol ens faria un regal, una concessió política a canvi de res, i ara comprovem com, un cop més, ens donen gat per llebre. Des del 2004, la classe política espanyola i catalana, aquesta classe de gent que viu de les nostres misèries, ha divagat internament per aclarir legítims conceptes de nació o correctes models de finançament.
La vida política catalana va quedar marcada per un primer episodi en què la retallada inicial de l’Estatut a les Corts espanyoles –gràcies a una enèsima traïció de CiU en el conegut pacte Mas-Zapatero–, va comportar l’explosió d’un tripartit que després es refaria i els enterraments polítics de Pasqual Maragall i Josep Piqué. En aquella ocasió, l’Estatut que sortia del Parlament català va sofrir modificacions en més de la meitat dels seus articles i donava pas a una nova legitimació de la submissió del poble català a l’estat espanyol que van dissenyar els neofranquistes als anys 70 complint el testament del dictador.
El segon episodi va quedar marcat per l’aprovació del poble català del ja mutilat i obsolet Estatut d’autonomia, via referèndum, el passat 18 de juny del 2006, i l’aparició estel·lar de José Montilla i els seus esforços per amortir els xocs entre ocupats i ocupants.
Quatre anys més tard, amb l’explosió de la bombolla financera i en plena crisi econòmica mundial, el crits de llibertat de les consultes independentistes d’arreu del Principat són ofegats per l’espectacle mediàtic d’adormir consciències que representa el mundial de futbol de Sud-àfrica, que, a casa nostra, esdevé un esforç més de la imposició identitària espanyola. L’estat ens recorda que uns quants milers de vots en aquestes consultes populars sense validesa legal no són una amenaça per retornar les conquestes de guerra i el Tribunal Constitucional elimina els avenços més substancials que quedaven en aquest Estatut aprovat referendàriament.
El president Montilla s’atreveix a declarar que l’intent del Partit Popular d’enfonsar l’Estatut ha fracassat. El que realment ha fracassat, senyor Montilla, és aquest nou Estatut d’autonomia que, després de les seves dues retallades, s’assembla molt més a l’antic Estatut del 79, que no pas a l’Estatut aprovat pel Parlament català. Tot aquest teatre els ha servit per anar marejant la perdiu durant 6 anys, per fer-nos perdre el temps, per confondre’ns, per passar-se la pilota dels uns als altres, per prendre’ns el pèl i riure’s de nosaltres. Amb tot aquest teatre, el que ha fracassat, definitivament, és l’intent d’aconseguir que el Principat de Catalunya millori –encara que sigui mínimament– les seves condicions d’explotació i discriminació respecte a l’estat espanyol. Com venim denunciant des de l’inici del procés, podem afirmar –ara definitivament– que la via estatutària ha mort.
Ja n’hi ha prou d’estatuts. Ja n’hi ha prou d’Espanya. Volem la independència total i completa de la nació sencera, dels Països Catalans. La lluita per la Independència avui significa la lluita per la democràcia. No podem continuar en un estat que menysprea sense cap conseqüència la voluntat de tot un poble. Si l’estat espanyol s’arrauleix sota l’ombra de la Unió Europea i els EUA per fer-se més poderós, els oprimits per l’imperialisme neoliberal també podem fer-ho, aquí, a Atenes, al País Basc, a l’Amèrica bolivariana, a Palestina, a Kabul o a Bagdad. Des de tots els racons d’aquest estat corrupte, i des de tots els racons del món, cal que cridem: «Si estirem tots i totes, ella caurà!»
Cap Estatut ens farà lliures! Volem la independència dels Països Catalans!
|
|
|
| |
Digues-hi la teva! |
* Pobleviu.org no es responsabilitza
de les opinions |
|
|
| |
Nom:
bona iniciativa! |
06-07-2010 12:07:19 |
|
| |
Ens hi veiem! |
|
|
| |
Nom:
Albert |
09-07-2010 02:07:45 |
|
| |
Jo penso que potser és massa tot plegat, no? L'altre dia a la Pl Mercadal per St Pere, em va emocionar la resposta de l'EI al tema del TC i també la resposta de molta gent amb crits d'independència. Gràcies pel moment.
Després de molts dies de parlar de la mani de Bcn, trobo bé que s'hi participi per molts peros que hi hagi.
Ara tb a Reus pel matí, i al Priorat per no coincidir (això passa per ser mes o menys els mateixos) el dia abans.
No és massa mobilització? No és l'hora d'asseure's i plantejar una resposta política de cara a les eleccions?
La gent que desitja la independència està orfe políticament. Bé, orfe no, massa referents borrosos: ERC, rCAT, Laporta, Espot, CUP, RC, etc...
La mobilització és necessària, però per trobar-te amb una cinquantena de persones com a Tgn l'altre dia, no seria millor quedar en un bar? Que sigui gran, d'acord, però en un bar que hi hagi Estrella!! |
|
|
| |
Nom:
Ezekiel |
10-07-2010 00:07:04 |
|
| |
volia saber d, els autocars capa barcelona. ja no hi ha algun pouesto per-mi
|
|
|
| |
« 1 » |
|
|
|
|
