En els darrers anys, l’Esquerra Independentista ha protagonitzant un creixement espectacular arreu del territori de forma més o menys homogènia, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

El sorgiment i expansió de la CAJEI, l’unificació de la sectorial estudiantil amb el SEPC, el creixement i actualització de la declaració de principis de l’organització juvenil Maulets, l’aparició de nous casals populars i ateneus, el creixement d’Endavant-OSAN, l’aparició de nous nuclis i l’entrada a diferents ajuntaments per part de la CUP... així com la consolidació de projectes com l’Accent i Alerta Solidària, o l’impuls de la Universitat Comunista dels Països Catalans, en són alguns dels exemples més destacables.

No obstant, el conjunt de l’Esquerra Independentista continua patint molts defectes i problemes que han sorgit al llarg de la seva història. Des del Procés de Vinaròs, aquest creixement del moviment arreu dels Països Catalans, ha creat la necessitat d’impulsar coordinadores territorials per tal de dur a terme una acció compartida de l’EI que permetés aprofundir en aquest creixement i consolidar estructures de participació i coordinació, més enllà del treball local o en el sí de les organitzacions nacionals.

Aquestes experiències, tot i que la majoria són molt embrionàries, demostren la necessitat d’articular un espai de treball conjunt que garantitzi un enfortiment del moviment arreu de la nació. En aquest sentit, les experiències en les Diades nacionals o en altre tipus d’actes i campanyes –com la de “300 anys d’ocupació, 300 anys d’experiència”- han representat un pas endavant. Però, és evident encara, la manca d’estructuració de l’EI com a moviment i referent polític.

Un dels principals problemes que pateix l’EI actualment, és la manca d’estructuració i coordinació territorial. En resum, la falta d’un moviment realment nacional. Les campanyes nacionals que s’implementen, les manifestacions nacionals que es convoquen o la mobilització en les diferents Diades, no compten amb la veu dels diferents territoris. No sols això, sinó que molts cops, els materials, les consignes, el discurs... que s’han consensuat a Barcelona o a València, no arriben a la resta del territori nacional.

Per aquest motiu, les coordinadores territorials de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans que signem aquest document, reunides en motiu de la IV Escola d’Estiu de l’Esquerra Independentista del Camp, volem realitzar la següent crida:

1.- Cal que les organitzacions nacionals aprofundeixin en el camí iniciat fins ara, mitjançant la CNEI, per consolidar un espai de debat i coordinació política que aglutini a totes les organitzacions nacionals que reconeixin els principis ideològics de l’Esquerra Independentista.

2.- Cal que les assemblees locals de les diferents organitzacions nacionals, casals populars i resta d’organitzacions locals, es coordinin a nivell local, comarcal o de vegueria –segons la seva realitat- per promoure la consolidació i creixement de l’EI arreu de la nació.

3.- Cal que aquestes coordinadores territorials participin –en la forma que sigui possible segons la conjuntura- i siguin presents en aquelles estructures, des d’on s’impulsin campanyes i convocatòries de caràcter nacional, amb l’objectiu que se’n garanteixi aquest caràcter.

Riudoms (el Baix Camp), 24 de juliol de 2010
Coordinadora de l’Esquerra Independentista de Mallorca
Esquerra Independentista de la Plana
Esquerra Independentista del Sud
Esquerra Independentista del Vallès Oriental i el Baix Montseny
Esquerra Independentista del Barcelonès
Esquerra Independentista del Camp