La jornada de lluita d'aquest cap de setmana, entorn a la Diada de l'11 de Setembre, ha comptat amb més actes i més participació que mai. Des de divendres amb les marxes de torxes a Reus i Torredembarra, fins dissabte amb la celebració de la Diada -per primer cop- a Tarragona, l'ofrena floral multitudinària al Carrasclet a Capçanes, la manifestació a Reus, que comptà amb un miler de persones segons els mitjans, i el concert posterior a les Peixateries Velles. Una jornada que estigué molt marcada per les consultes populars sobre la independència i les manifestacions independentistes multitudinàries, així com, per la convocatòria de vaga general del proper 29 de setembre. Uns actes que han demostrat que, cada any que passa, el procés d'alliberament i de reconstrucció nacional és més viu a les nostres comarques, com també, a la resta de la nació. Mentre els moviments socials i polítics transformadors s'han mobilitzat al carrer, els partits polítics parlamentaris i els sindicats majoritaris continuen organitzant actes institucionals d'esquenes a la ciutadania.

La Diada Popular s'estrena a Tarragona amb una nota molt alta

Mentres les autoritats de la ciutat i els diferents partits polítics -inclòs Plataforma per Catalunya- i els sindicats majoritaris, realitzaven la tradicional ofrena a l'advocat del Bages, Rafael Casanoves, qui lluità durant el setge de Barcelona de 1714, i l'alcalde Ballesteros realitzava un parlament defensant la necessitat de continuar apostant per la via estatutària, quasi una trentena d'entitats de la ciutat agrupades en la Comissió 11 de Setembre, organitzaven per primera vegada a la ciutat una Diada Popular amb el lema "De Salses a Guardmar i de Fraga a Maó, la nostra llengua és el català".

L'èxit de la proposta fou total. Centenars de persones passejaren per les diferents parades de les entitats participants, ubicades a la plaça de les Cols, i participaren en les diferents activitats organitzades: cercavila amb gegants i diables per la Part Alta, tallers organitzats per diferents entitats participants, parlaments, les actuacions musicals de Josep Romeu i Sonora Kali, acabant amb un dinar popular a la plaça del Fòrum. Durant l'acte, la Plataforma Tarragona Decideix també muntà un estand de recollida de vot anticipat per la consulta que es realitzarà el 17 d'octubre a la ciutat i, també, la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa instal·là una exposició i creà un punt d'informació sobre la vaga general.



Més ofrenes que mai al guerriller Carrasclet

Capçanes acollí per tercer cop, la que ja comença a ser la tradicional ofrena floral popular aquest guerriller que lluità a favor dels Àustries en la Guerra de Successió i, que un cop finalitzada, intentà alliberar el Principat del poder borbònic lluitant des de les muntanyes del Priorat i intentant diferents insurreccions al llarg i ample de la vegueria del Camp.

L'edició d'enguany comptà amb la participació de més d'un centenar de persones i una quinzena d'entitats que volgueren retre-li homenatge. L'acte comptà també amb la participació dels grallers de la Colla Gegantera de Porrera i amb l'actuació musical del guitarrista Borja Penalba. El manifest fou llegit per un membre de Porrera Decideix i una membre d'Els Guiamets Decideix, en representació de les plataformes que al llarg de l'any han realitzat consultes populars sobre la independència a la comarca. També realitzà un parlament Roser Vernet, que parlà sobre la lluita en defensa del territori a la comarca i encoratjar als i les prioratines a lluitar contra el Cementiri Nuclear. 

Moltes d'aquestes plataformes locals, així com, entitats d'arreu de la comarca i, també, col·lectius de l'Esquerra Independentista del Camp de diferents poblacions, realitzaren una ofrena floral que culminà amb el cant d'Els Segadors.

Mil persones a la manifestació del Camp

Per primer cop, des de fa set anys, els mitjans de comunicació han xifrat la participació en la manifestació de l'11 de Setembre al Camp, en mil persones, esdevenint així l'acte més massiu de la Diada a totes les comarques del Camp.  Una convocatòria, amb el lema "Cap Estatut ens farà lliures! Independència, socialisme, Països Catalans!", que comptà amb l'adhesió de més de quaranta entitats de les nostres comarques. Entre elles, col·lectius de l'Esquerra Independentista, elements de la cultura popular, sindicats de treballadors i treballadors i plataformes en defensa del territori.

La convocatòria d'enguany ha comptat amb un alt grau simbòlic i de contingut polític, a causa, del creixement social de l'opció independentista, demostrada en les consultes populars sobre la independència i la manifestació del 10 de juliol, així com, per la convocatòria de vaga general del proper 29 de setembre. De fet, el manifest llegit per un membre de la Plataforma La Vilella Alta Decideix, feia una crida explícita a continuar ampliar el procés de reconstrucció i alliberament nacional arreu dels Països Catalans i, també, a secundar la convocatòria de vaga general.

Durant el recorregut, animat com ja és tradicional pels Xoriguers d'Alcover i el Bou de Reus, s'han sentit constantment consignes denunciant les retallades nacionals, socials i laborals promogudes pels governs espanyol, francès i la Unió Europea. Com també, en la defensa dels Països Catalans com a marc nacional i, en la necessitat de la construcció d'un nou marc socioeconòmic que defensi els interessos de les classes populars front el capitalisme neoliberal.

Per segon any consecutiu, els i les manifestants han fet el tomb sencer a la plaça del Mercadal trobant-se la pancarta inicial amb la cua de la manifestació, a la cantonada entre la plaça i el carrer Jesús. I, aprofitant, que es realitzava l'acte institucional a l'Ajuntament per cridar "fora polítics botiflers!". En arribar a les Peixateries, espai que ha quedat petit per encabir tota la gent mobilitzada, s'ha llegit el manifest i s'ha cantat l'himne d'Els Segadors. Llavors, ha arribat l'hora de la festa amb el concert tradicional de la Diada a Reus, que ha comptat amb la participació del grup Rauxa i una sessió musical de Dj OGT, que coincidint amb la manifestació, ha omplert per primer cop la plaça.

Clica el cartell per consultar el programa amb totes les activitats, patrocinadors i col·lectius.

En els darrers anys, l’Esquerra Independentista ha protagonitzant un creixement espectacular arreu del territori de forma més o menys homogènia, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

El sorgiment i expansió de la CAJEI, l’unificació de la sectorial estudiantil amb el SEPC, el creixement i actualització de la declaració de principis de l’organització juvenil Maulets, l’aparició de nous casals populars i ateneus, el creixement d’Endavant-OSAN, l’aparició de nous nuclis i l’entrada a diferents ajuntaments per part de la CUP... així com la consolidació de projectes com l’Accent i Alerta Solidària, o l’impuls de la Universitat Comunista dels Països Catalans, en són alguns dels exemples més destacables.

No obstant, el conjunt de l’Esquerra Independentista continua patint molts defectes i problemes que han sorgit al llarg de la seva història. Des del Procés de Vinaròs, aquest creixement del moviment arreu dels Països Catalans, ha creat la necessitat d’impulsar coordinadores territorials per tal de dur a terme una acció compartida de l’EI que permetés aprofundir en aquest creixement i consolidar estructures de participació i coordinació, més enllà del treball local o en el sí de les organitzacions nacionals.

Aquestes experiències, tot i que la majoria són molt embrionàries, demostren la necessitat d’articular un espai de treball conjunt que garantitzi un enfortiment del moviment arreu de la nació. En aquest sentit, les experiències en les Diades nacionals o en altre tipus d’actes i campanyes –com la de “300 anys d’ocupació, 300 anys d’experiència”- han representat un pas endavant. Però, és evident encara, la manca d’estructuració de l’EI com a moviment i referent polític.

Un dels principals problemes que pateix l’EI actualment, és la manca d’estructuració i coordinació territorial. En resum, la falta d’un moviment realment nacional. Les campanyes nacionals que s’implementen, les manifestacions nacionals que es convoquen o la mobilització en les diferents Diades, no compten amb la veu dels diferents territoris. No sols això, sinó que molts cops, els materials, les consignes, el discurs... que s’han consensuat a Barcelona o a València, no arriben a la resta del territori nacional.

Per aquest motiu, les coordinadores territorials de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans que signem aquest document, reunides en motiu de la IV Escola d’Estiu de l’Esquerra Independentista del Camp, volem realitzar la següent crida:

1.- Cal que les organitzacions nacionals aprofundeixin en el camí iniciat fins ara, mitjançant la CNEI, per consolidar un espai de debat i coordinació política que aglutini a totes les organitzacions nacionals que reconeixin els principis ideològics de l’Esquerra Independentista.

2.- Cal que les assemblees locals de les diferents organitzacions nacionals, casals populars i resta d’organitzacions locals, es coordinin a nivell local, comarcal o de vegueria –segons la seva realitat- per promoure la consolidació i creixement de l’EI arreu de la nació.

3.- Cal que aquestes coordinadores territorials participin –en la forma que sigui possible segons la conjuntura- i siguin presents en aquelles estructures, des d’on s’impulsin campanyes i convocatòries de caràcter nacional, amb l’objectiu que se’n garanteixi aquest caràcter.

Riudoms (el Baix Camp), 24 de juliol de 2010
Coordinadora de l’Esquerra Independentista de Mallorca
Esquerra Independentista de la Plana
Esquerra Independentista del Sud
Esquerra Independentista del Vallès Oriental i el Baix Montseny
Esquerra Independentista del Barcelonès
Esquerra Independentista del Camp

Divendres al vespre, el Col·lectiu Independentista del Priorat va realitzar una concentració a la plaça de la Quartera de Falset, que va aplegar fins a un centenar de persones provinents de diferents poblacions de la comarca. L'acte va consistir en la desplegada d'una estelada gegant i la lectura del manifest de l'Esquerra Independentista amb el lema "Cap Estatut ens farà lliures. Independència", que va llegir el membre del CIP i del sindicat CGT, Jordi Martí Font. A la convocatòria, també s'hi van sumar membres de diferents plataformes locals organitzadores de les consultes, com ara Porrera Decideix! o La Vilella Alta Decideix!, així com persones vinculades als moviments socials de la comarca.

L'endemà al matí, la manifestació que havia d'iniciar-se a les 11 del matí des del carrer Sant Joan de Reus, va haver de traslladar-se fins a la plaça Llibertat, a causa de la decissió presa conjuntament per la Guàrdia Urbana de Reus i els Mossos d'Esquadra. Aquest fet, va implicar el retràs en la sortida de la manifestació i que un gran grup de manifestants hagués de marxar abans per poder agafar el seu respectiu autobús per marxar cap a Barcelona.

Tanmateix unes cinc-centes persones van participar a la marxa, convocada per la coordinadora de l'Esquerra Independentista del Camp, amb el lema "Espanya és imposició. Contra les retallades laborals, socials i nacionals... independència Països Catalans!". Durant la marxa, que va ser seguida per centenars de vianants, es van cridar consignes com ara "Cap Estats ens farà lliures" o "Contra la sentència independència!" amb l'objectiu "d'evidenciar la mort de la via estatutària i la independència com a únic camí viable pel reconeixement dels nostres drets com a poble", segons els col·lectius organitzadors.

La marxa va finalitzar a les Peixateries Velles, on es va desplegar una pancarta i es va realitzar la lectura del manifest de l'EIC, que va anar a càrrec de la militant de la CUP de Reus, Pilar Vendrell. En aquest es va emplaçar a la ciutadania a mobilitzar per evidenciar el rebuig a "les imposicions espanyoles, ja siguin contra el poble català o la classe treballadora d'arreu de l'Estat" i va exigir a la classe política del Camp "a prendre un compromís ferm igual com han fet en d'altres poblacions catalanes com Vilafranca del Penedès o Montesquiu, i declarar-se moralment exclosos de la Constitució espanyola". Una iniciativa que s'està impulsant arreu del territori autonòmic i que a les nostres comarques ja ha començat, ahir mateix a Reus, a proposta de la CUP. I, també s'està estudiant de presentar-se a Valls, també a proposta de la Candidatura.

A la tarda, quasi un centenar d'autobusos van sotir des de diferents poblacions del Camp per assistir a la manifestació convocada a Barcelona per Òmnium Cultural, amb el suport de 1.500 entitats i col·lectius dels Països Catalans. Milers de ciutadans i ciutadanes del Camp van participar en aquesta convocatòria, que els organitzadors xifren amb una participació d'1.500.000 catalans i catalanes. A la manifestació hi hagué diferents blocs, entre ells, el de l'Esquerra Independentista encapçalat per la CUP.